"Caput Saucius" de Dionís Òrrit

Veure la localització de l'escultura a Google Maps

Inevitablement el petit barri de Dalt la Vila s’inscriu en el projecte de repensar la ciutat, pel seu origen i com a llavor del que avui coneixem . Polsós per oblidat, reclòs entre quatre eixos, ha sobreviscut miraculosament les pulsions del creixement i desenvolupament urbà. Ho ha fet fins avui, en bona part per la important riquesa arqueològica del seu subsòl que desincentiva determinades operacions immobiliàries . Es manté , però, no sense importants esgarrapades en el seu teixit que posen en perill la trama medieval i gòtica, així com la seva fisonomia , i la manera de viure dels seus habitants. Barri secular i menestral on la gent encara es coneix. D’altra banda, el model de preservació escollit, ha donat el curiós resultat de la major superfície arqueològica .... soterrada, de tot Catalunya. Decumanus, mosaics i estances de villae, tot sota sales hipòstoles ad limitum, compartimentades pels murs de les finques recentment acabades. Cap resta exterior.

En aquest context, la difícil armonització entre la preservació i exaltació del passat, i la imprescindible millora i adequació dels habitatges; els símbols han d’aplegar els dos elements. Es reivindica amb orgull el passat, sense renunciar a un present i futur dignes. Ni déus ni herois del passat, ni penalitzacions ni constrenyiments innecessaris avui. La cultura com a eina per millorar com a ciutat, no com una excusa de lluïment buit. Un cap d’entre molts caps, anònim i identificable com a proper, jove com l’esperit que anima el nostre dia a dia, podia ser la recreació d’aquesta identitat en permanent construcció. Sobre ella l’element constructiu comú, la pedra fundacional. Emergeix i es projecta.

La peça es fa avui, els materials hi han de correspondre. El marbre, per exemple, podria cridar a engany. D’aquí el ciment i el ferro, reis indiscutibles de la construcció actuals. La peça no vol trair l’esperit de reflexió implícit a tota obra cultural de projecció pública, per discreta que sigui.

Ni el punt triat, Plaça Manel Valls, ni la disposició, son gratuïts. El lateral de l’autopista marca un dels límits indesitjats del barri, i l’entorn immediat presenta el major volum d’habitatges. El cap pretén abastar en la direcció de la seva mirada la totalitat del barri.

Publica un comentari a l'entrada